Ei Antònia! Sí, si, tu!

Em moria de ganes de veure la cara que posaries quan et llegís aquesta carta. Segur que alguna cosa t'esperaves oi? 

Siiiii. Segur... No ets llesta ni res!!

Doncs si. Carteta al canto!!!
Com que no penso sovint i estava avorrida, em vaig dir... Per què no escriure-li unes quantes veritats i collonades i així tenir-la ocupada escoltant una estoneta les meves coses!
Quina novetat, oi?... Ja veus que no et pots alliberar de mi tan fàcilment.

La veritat és que podria explicar moltes coses sobre tu: vivències que hem anat atresorant des de la joventut, també en la maduresa i espero com "Las Chicas de oro" en la vellesa.
Però millor t'ho detallo en persona ara i aquí que estem entre amics. Aquesta carta és per recordar i que quedi constància de totes les bogeries que hem fet juntes, i tinc molt clar per on he de començar.
Recordo la primera vegada que et vaig veure a tú i al que després seria el meu marit , al Lluís.
Ell estava l'entrada de l'Institut rodejat d'un grup gran de gent i per sobre d'aquesta gent veia enlairar-se qual putxinel·li a una noia morena amb cua de cavall que cridava i reia contenta com el McGiver en una ferreteria. Vaig passar pel costat tot mirant-vos sense deixar d'escanejar (ai no, que l'escàner no estava encara inventat), sense deixar de repassar-vos a un i l'altre. Al Lluís ja no el vaig veure el pèl, fins bastant temps després, però a tu si, Antonieta. Ja que resulta que estaves a la mateixa classe que jo. Perquè la V no és de les primeres lletres d'abecedari i molt menys la Z així que amb la Toñi vàrem coincidir a classe fins que la maternitat li va canviar els plans.
Menció especial per la primera ollada a aquesta dona que va ser especial i a la que li han seguit moltes ollades més.
Com aquests viatges que hem fet juntes i que sempre recordarem. Lanzarote, Nueva York, EEUU, Sardenya,... 

Quan ens arreglaves les maletes i posaves ordre a l'habitació de Nova York ja feies de mama, i ara… que encara em recordes la meva agenda d'esdeveniments i els aniversaris oblidats o les dades repetides o impossibles que em dóna per anunciar.

Si Toñi, ets una mamazita digna d'esment!!!!!

I si no és cert el que dic que es manifestin els altres que conformen aquest grup per demostrar el contrari. Veus???? Ningú ho nega, perquè tots han rebut alguna vegada o bé una colleja, d'aquelles que et deixen el coll calent, o una abraçada d'aquelles que t'espatxurren les costelles.

 Així ets tu d'intensa nena! I no canviïs. Que aquest és un dels teus encants. També les teves "patacanario"
i els teus rínxols d'aborigen catalana.

En fi, suposo que tot això et demostra i et deixa clar que estem condemnades a estar juntes per sempre: totes dues sabem massa l'una de l'altra jeje.
I que ets molt valuosa com perquè et deixem perdré. Així que tot i ser lliure per engegar-nos a pastar, primer hauràs de trencar el cadenat de l'amistat, treure't les manilles de l'afecte, creuar el fossar de cocodrils que hem preparat al nostre voltant, saltar la tanca elèctrica, i aprendre a nadar en un mar petat de taurons blancs i llavors... si tens ganes podràs deixar-nos amb total llibertat.

T'estimem Antonieta.

 I desitgem no ens faltis, ni ens fallis mai!!!!!