Petons

M'agraden els petons. 

No tots els petons però quasi be tots.

Els que més m'agraden son els descarats, els que no es demanen, els que es roben, els que et deixen sense alè, aquells que per inesperats e insolents  et posen un tremolor en tot el cos.

Els petons picants com el wasabi, que te'ls inflen i posen calents, 

amb gust de chili i espècies, i et transporten a llocs exòtics i llunyans.

Els petons suaus tendres i humits. Aquells que es donen sense pressa però amb neguit.

Somnis

     

  

Estava mig adormida mirant el sostre de l’habitació i escoltant els últims acords de la cançó que sonava al PC.

Giro el  cap i  et veig  al meu costat. La claror de la lluna cobreix  el  teu cos nu, un cos que  conec al detall i que tantes vegades he  estimat.  M’envaeix un sentiment agredolç. La malenconia  és un  arma de tall afilat que et pot fer molt  de mal. Prou que ho sé. No és la primera vegada  que m’ha visitat.

Saps amor que la nostra història ha estat immensa, febril, d’aquelles que dolen, que et fan perdre el seny i atorguen tot el poder als afectes. Sempre vaig voler viure una d’aquestes històries i mira per on Cupido va estar atent. Però no s’està mai prepara’t per a elles. Has de ser molt valent,  i jo ho vaig ser. Valent o inconscient i aquestes històries sempre et deixen seqüeles.

Et miro als ulls. Em recorre un estremiment. M’estàs llegint el pensament. De fet sempre ho has fet. Però avui  et parlaré. Ho faré amb veu alta. Més per a mi que per a tu. És un tema pendent.

 Vull dir-te que...  - El ser més que amics, és una aventura fantàstica  per un temps breu,  sempre,  és molt de  temps. Jo vull més.

Quan més a prop m’he sentit de tu, més distancia has posat entre nosaltres.

No em caminat  mai junts o si més no, mai de la mà. Sempre anaves per davant i si  has minorat la marxa ha estat sols per agafar embranzida. Tu saps que  sempre t’estimaré, fins i tot quan t’odiï, però no vull que tornis més al meu pensament. Així que et deixo volar. Cuida’t molt. I torna tan sols si estàs tan ferit que  necessites que et guareixin  l’ànima, perquè per a la resta del cos ja sabràs trobar noves zeladores.-

De sobte  em  desperto  sola i nerviosa  amb una sensació de calfred que  una dutxa  calenta  de varis  minuts no aconsegueix apaivagar. Ha estat un somni.  La pel·lícula d’ahir a la nit em va haver de suggestionar,  tot i  que ha semblat  tan real...!

Miro al costat i no hi ha ningú, es clar.  Des de la finestra  la lluna em continua observant.  Tanco els ulls i deixo que la son m'atrapi i el somnis em puguin de nou  abraçar.

Missatge

Amic…   Avui vull parlar-li d’algú a qui vostè coneix molt  bé. Algú de qui m’he enamorat. Pot ser un àngel i també un dimoni. És un desig fet realitat. Li direm amor.

Si avui el veu, digui-li...

Que és una sort tenir-lo  al costat encara que sigui sempre per poc temps,
que el miro i sé que m’agrada, que el soroll que ell sent tant fort , és el bàtec del meu cor.

Que sento les seves carícies, i la seva olor m’impregna la pell.

Digui-li…

Que li regalo el meu temps i el meu amor, que l’ompliré de petons i el portaré fins la bogeria, que el faré riure i li repetiré com és  d’important  per a mi.

Digui-li… que prometo cuidar d’aquest amor, si m’ho permet.

Digui-li també... Que no s’espanti, que no és la nostra, una història corrent,
que és per això que és tan intensa i especial.
Que si sent el mateix de sempre per  mi, que m’ho digui, és bonic  escoltar que m’estima, que em recorda…  Aquestes paraules actuen com una poció màgica que em fa  volar.
Que adoro els efectes d’aquest encantament, encara que de vegades se’m faci  amarg el sabor.

I  digui-li  sobre tot… que em deixi estimar-lo, encara que ja he començat a fer-ho.

Si us plau… no se’n oblidi amic.

. . . . . .