Imatge: Marta
Com saps quan algú està fet per a tu?
Realment no ho saps mai. No hi ha per l'amor ni regles ni manuals.
De vegades aquesta persona es presenta a la teva vida de mica en mica,
quasi sense fer soroll...
quasi sense fer soroll...
D'altres ho fa com un huracà, amb violència i sense avisar.
Jo crec que l'amor està fet per als valents o per als inconcients,
perquè tant en l'amor com en la convivència es necessiten moltes dosis de valor.
Un ha de ballar l'aigua, untar-se de carícies, treure's de polleguera, omplir-se de vida.
No saps el moment en que una altre historia d'amor pot tornar a començar.
Hi han milions de persones per a tot arreu, però al final tot es redueix a una sola.
Qualsevol situació es bona quan el futur s'obra de nou davant teu,
i pot ser que al principi ni tan sols t'adonis,
però de sobte, ocorre.
però de sobte, ocorre.
I la reconeixes, perquè t'entra el pànic. T'oblides fins i tot de respirar.
Tens tant desig com a por.
El seu somriure t'il·lumina la vida.
Et pot fer riure fins perdre l'alè. Així sense més.
Pot fer-te inclús plorar. Així també, sense més.
O sigui que l'amor es decidir , decidir jugar-te-la per algú.
Entregar-te sense pensar si l'altre et correspondrà,
si et ferirà o si serà l'amor de la teva vida.
Poder perquè l'amor, no es allò que et passa,
és allò que tu esculls.
