"Cartes romàntiques d'amor i desamor"
Estic pensant en mi, en com em
sento en aquests moments… i apareixes tu en aquests pensaments... i ja som nosaltres.
No sabria
mesurar quan t’estimo però ha de ser
molt, perquè encara no has acabat de marxar que ja et trobo a faltar. He de
contenir-me per no enviar-te missatges a totes hores, uns ardents, molts
d’afectuosos, uns altres d’irritats,
però sempre, apassionats.
Tot sovint em descobreixo somrient
i es perquè se’m fa present la teva
imatge o recordo les teves ocurrències. En ocasions apareix la
malenconia i voldria fer desaparèixer aquesta punyetera distància que ens
separa i tenir-te ben a prop per compartir
alegries
i penes. Però la majoria de vegades m’assalta el teu
record sense previ avís, de cop, en el moment que cuino, que passejo, que miro
un quadre, que vaig en cotxe, que escolto música, que sento “princesa” o parlen d’amor o de desig…
I això es molt perillós, perquè
quantes més vivències passem junts, més
de tu se m’omple el pensament. I no
m’abandona. Tampoc la idea de com em
pertorba l’atracció física que em fas sentir i que em té sorpresa; més em dones més
desitjo; més et tinc més et vull.
I com vaig dir-te una vegada, això
era el que necessitava. Aquesta història a mi em dona vida. Estic radiant i a
la vegada estic fotuda.
No vull preocupar-me per el futur,
perquè si ho faig deixaré de viure el
present… I aquest avui, és el que fa que el meu cor surti volant cada nit,
s’acomodi al teu llit damunt del teu coixí i et senti dir; Bona nit bonica.
T’estimo… crec que sempre ho faré, fins
i tot quan t’odiï.
