Missatge

Amic…   Avui vull parlar-li d’algú a qui vostè coneix molt  bé. Algú de qui m’he enamorat. Pot ser un àngel i també un dimoni. És un desig fet realitat. Li direm amor.

Si avui el veu, digui-li...

Que és una sort tenir-lo  al costat encara que sigui sempre per poc temps,
que el miro i sé que m’agrada, que el soroll que ell sent tant fort , és el bàtec del meu cor.

Que sento les seves carícies, i la seva olor m’impregna la pell.

Digui-li…

Que li regalo el meu temps i el meu amor, que l’ompliré de petons i el portaré fins la bogeria, que el faré riure i li repetiré com és  d’important  per a mi.

Digui-li… que prometo cuidar d’aquest amor, si m’ho permet.

Digui-li també... Que no s’espanti, que no és la nostra, una història corrent,
que és per això que és tan intensa i especial.
Que si sent el mateix de sempre per  mi, que m’ho digui, és bonic  escoltar que m’estima, que em recorda…  Aquestes paraules actuen com una poció màgica que em fa  volar.
Que adoro els efectes d’aquest encantament, encara que de vegades se’m faci  amarg el sabor.

I  digui-li  sobre tot… que em deixi estimar-lo, encara que ja he començat a fer-ho.

Si us plau… no se’n oblidi amic.

. . . . . .