- Digues-me que vols que sigui, i ho seré per tu.
- Ets boja Marta?
- Podria ser-ho.."


martes, 24 de abril de 2012

Somnis

     
  

Estava mig adormida mirant el sostre de l’habitació i escoltant els últims acords de la cançó que sonava al PC.

Giro el  cap i  et veig  al meu costat. La claror de la lluna cobreix  el  teu cos nu, un cos que  conec al detall i que tantes vegades he  estimat.  M’envaeix un sentiment agredolç. La malenconia  és un  arma de tall afilat que et pot fer molt  de mal. Prou que ho sé. No és la primera vegada  que m’ha visitat.
Saps amor que la nostra història ha estat immensa, febril, d’aquelles que dolen, que et fan perdre el seny i atorguen tot el poder als afectes. Sempre vaig voler viure una d’aquestes històries i mira per on Cupido va estar atent. Però no s’està mai prepara’t per a elles. Has de ser molt valent,  i jo ho vaig ser. Valent o inconscient i aquestes històries sempre et deixen seqüeles.
Et miro als ulls. Em recorre un estremiment. M’estàs llegint el pensament. De fet sempre ho has fet. Però avui  et parlaré. Ho faré amb veu alta. Més per a mi que per a tu. És un tema pendent.
 Vull dir-te que...  - El ser més que amics, és una aventura fantàstica  per un temps breu,  sempre,  és molt de  temps. Jo vull més.
Quan més a prop m’he sentit de tu, més distancia has posat entre nosaltres.
No em caminat  mai junts o si més no, mai de la mà. Sempre anaves per davant i si  has minorat la marxa ha estat sols per agafar embranzida. Tu saps que  sempre t’estimaré, fins i tot quan t’odiï, però no vull que tornis més al meu pensament. Així que et deixo volar. Cuida’t molt. I torna tan sols si estàs tan ferit que  necessites que et guareixin  l’ànima, perquè per a la resta del cos ja sabràs trobar noves zeladores.-
De sobte  em  desperto  sola i nerviosa  amb una sensació de calfred que  una dutxa  calenta  de varis  minuts no aconsegueix apaivagar. Ha estat un somni.  La pel·lícula d’ahir a la nit em va haver de suggestionar,  tot i  que ha semblat  tan real...!
Miro al costat i no hi ha ningú, es clar.  Des de la finestra  la lluna em continua observant.  Tanco els ulls i deixo que la son m'atrapi i el somnis em puguin de nou  abraçar.


No hay comentarios: