Un o dos

Imatge: Marta

 

 

Com saps quan algú està fet per a tu?

Realment no ho saps mai. No hi ha per l'amor ni regles ni manuals.

De vegades aquesta persona es presenta a la teva vida de mica en mica, 

quasi sense fer soroll...

D'altres ho fa com un huracà, amb violència i sense avisar.

Jo crec que l'amor està fet per als valents o per als inconcients,

perquè tant en l'amor com en la convivència es necessiten moltes dosis de valor.

Un ha de ballar l'aigua, untar-se de carícies, treure's de polleguera, omplir-se de vida.

No saps el moment en que una altre historia d'amor pot tornar a començar.

Hi han milions de persones per a tot arreu, però al final tot es redueix a una sola.

Qualsevol situació es bona quan el futur s'obra de nou davant teu,

i pot ser que al principi ni tan sols t'adonis, 
però de sobte, ocorre.

I la reconeixes, perquè t'entra el pànic. T'oblides fins i tot de respirar.

Tens tant desig com a por.

El seu somriure t'il·lumina la vida. 

Et pot fer riure fins perdre l'alè. Així sense més.

Pot fer-te inclús plorar. Així també, sense més.

O sigui que l'amor es decidir , decidir jugar-te-la per algú.

Entregar-te sense pensar si l'altre et correspondrà, 

 si et ferirà o si serà l'amor de la teva vida.

Poder perquè l'amor,  no es allò que et passa,

és allò que tu esculls.