¡Com m'agrada el sol!
En un altra vida deuria haver estat una sargantana, per com el necessito. Em dona energia.
Encara que també m'agraden els dies de pluja amb la seva encisadora olor de terra humida i veure les fulles totes guarnides de lluentons.
Meravellosament espectacular és la neu, amb aquell blanc tant pur que fa mal als ulls i el seu fred d'hivern que fa que t'abracis el cos i acotis el cap mirant de protegir el rostre de la seva carícia gèlida.
Quina meravella la tardor!
Els arbres es despullen per vestir el terra amb un mantell de fulles multicolors i l'ambient deixa de ser càlid sense arribar a la cruesa del fred de l'hivern.
El que no suporto es el vent.
Em posa el cap boig. I em carrega d'electricitat estàtica. He de posar me sabates amb sola de goma per no morir calcinada si toco qualsevol porta metàl·lica. Si aquest vent porta humitat, llavors ja es la hòstia, la perola em queda de la mesura del cap de Mafalda i la melena horrorosament encrespada .
I avui bufa fort el malparit. Eolo deu discutir amb Poseidón perquè porta regust de mar el vent d'avui.
Us deixo que vaig a buscar un barret, les botes de goma i la capseta d'optalidons. També provaré de posar-me un parell de piles a la butxaca a veure si soc capaç de carregar-les que mai sobra estalviar i fer reciclatge.
Fiuuuuuuuuuuuuuu!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario