Dia de platja.

He estat a la platja aquests dies. Relaxada, sola, buscant silenci... Em venia de gust. Ho necessitava.
Vaig  estriar una caleta  íntima que compartia amb una parelleta mig amagada entre les roques, que tan sols sortia per remullar-se, i dos  ermitans més amants del sol com jo. Un d'ells era un  avi que passejava distret d'un costat a l'altre de la cala,  tot resseguint l'escuma que deixaven les onades. L'altre,  era al ben mig de la cala sota un para-sol a ratlles blanques i verdes. Llegia. Quan vaig passar per davant d'ell buscant el meu lloc idoni, va aixecar la vista i em va semblar que feia un expressió d'estranyesa. Vaig comprendre al moment que ell  era un visitant habitual d'aquell preciós racó de platja, i jo era nova en aquell indret. Va saludar-me amb un "Bon dia" i una picada d'ullet. Plantada al mig de la cala dubtava on estendre la tovallola quan l'avi es va apropar i em va assenyalar un lloc protegit del vent, on la sorra era més gruixuda, no tant como per fer mal, ni tan fina com per que se't enganxi per a tota reu. Savis els avis. Era el lloc perfecte.
Varem intercanviar unes quantes paraules i em va deixar. Respectuós. Sabent el que jo havia anat a buscar en aquella recòndita cala perquè ell segur gaudia del mateix. Tomàs es deia. I era l'avi més moreno, alt, i esvelt  que he vist mai. De fet tots el que estaven a la platja tenien un cos preciós. La parelleta semblava treta de la revista Vogue, de tant fins, rossos, i bufons com eren,  i el del para-sol a ratlles semblava un Déu grec.
Feia molta calor aquell dia, vaig haver de remullar-me molt a sovint per no agafar una insolació i es que el para-sol em va jugar una mala passada. A la primera embranzida per obrir-lo  em  va quedar fet una gírgola, amb totes les aspes cap amunt. Encara riuen ara,  l'avi i el David, que així es deia el del para-sol a ratlles com vaig saber després.
Era ja la tercera vegada que em banyava quan  vaig trobar al David al costat. El mar no estava massa picat però hi havien onades. Eren aquelles onades  amb les que has d'anar en compte al sortir i al entrar de l'aigua  per no quedar rebolcat  i de  les que tens que estar pendent perquè no et capbussin. Sobre això va anar la conversa. A ell li feien recordar els jocs a la platja de quan era petit i  jugava amb el seu germà  a agafar les crestes més altes. Jo no tenia que fer tanta memòria. De fet, jo encara hi jugo ara  a a la platja. També  varem parlar de  lo calenta que arribava a estar l'aigua i de la possibilitat de trobar en aquell caldo meduses o algues. Aquesta conversa  em deuria suggestionar,  perquè quan una lliscosa bossa de plàstics se'm va arrapar a la cuixa, vaig fotre un bot de dofí o de morsa  tot  buscant sortir de l'aigua, que em  va emparrar sobre l'espatlla del David. I es clar, tot això acompanyat d'un crit esgarrifós.
   - Senyoreta, si volia que la puges a coll  només m'ho havia de dir, que amb aquest tipus d'ensurt, el  meu cor es allà dalt, bategant junt les gavines - jajajaja
   - Si que ho sento. Es  la fastigosa bossa aquesta, que m'ha espantat. I que no es desenganxa la  punyetera!
   - Bé. Ara que ja et  tinc al cap, mai millor dit, em pots dir el teu nom noia castellera?
   - No cal tanta ironia que ja baixo, i Marta, em dic Marta.
Era de riure veure com ens donàvem la mà  en la presentació formal, deixant nos portar per el balanceig  i mirant de no fotre'ns una puntada, perquè es clar no ens vam atrevir a donar-nos dos petons no fos el cas que  quedéssim estabornits d'un cop d'onada.
Varem estar tanta estona de conversa a l'aigua, que al sortir estàvem tant arrugats com una passa.
Ja em dirigia cap al meu lloc, quan li sento dir.
   - Tinc fruita i un parell de cerveses fresques a la nevera, Marta. Si tens sed i vols una mica d'ombreta, et     convido al meu terreny que li he agafat gust a la xerrameca.
 Valguem déu si vam parlar! Tant, que quedava poc per que es fes fosc allà a la platja.
   - Senyoreta, li ve de gust banyar-se de nit?  Em va dir amb un somriure trapella.
   - I si hi han taurons o meduses?
   - LLavors, Marteta, serà un plaer per a mí,  pujar-te de nou sobre les meves esquenes. jajaja.