Mare de Déu el que costa obrir i configurar una cosa d´aquestes. Però ja està fet.
Ara el meu propòsit es mostrar en aquesta pàgina retalls dels meus pensaments i deixar veure algunes de les meves inquietuds.
Així que prepareu-vos amics, que tinc ganes de xerrar.
4 comentarios:
no paris mai d'escriure el tot allò que et passi pel cap. Perquè ja estic impacient per llegir-ho
qui t'estima un pou de pilots...
Felicitats, noia !!! M'enorgulleix tenir una amiga tant "rica". Sempre que algú conegut es decideix a escriure, em fa pensar en la seva vida interior (un joc de paraules tant "sobat"... però tant real i cert...) Em sento molt petita davant d'aquests "mons" tant grans, tant rics, tant capaços de despullar-se... jo que sols soc capaç de despullar-me a la platja, je, je. Em sento tant egoïsta per guardar-me els meus sofriments i les meves alegries... endavant noia. Si em deixes, faré servir les teves paraules com si fossin el meu mirall. Un petonet.
Marta, soc la teva germana, he llegit els escrits sobre el pare i estic emocionada.Segueix reflexant en paraules tot allò que penses. Un petonet molt fort.Ja saps que jo no soc de passar estones a la xarxa però ha estat molt bé.
Ara m'alegro que em vaig adonar d'aquest lloc, exactament la informació adequada que volia!
Publicar un comentario