Carta en veu alta.

Hola pare;

Avui parlarem de tu, de la mare i de nosaltres els teus fills, i els teus nets. Ara, que estem rodejats de tota la fa-mil.lia i de bons amics.

Parlarem de la persona amb caràcter, temperamental, sincera i franca que eres, i del home actiu, esportista, vital i sensible que em conegut.

Del home que ha hagut d'afrontar dos anys de malaltia a força de moral i d'improvisació, com tots el que hem estat al teu costat, perquè no s'està mai preparat per un repte com aquest.

Ahir el teu cos i el teu cap ja no van aguantar més pressió i vas fer el més senzill de fer, que va ser dir prou. I es alliberador de vegades dir "no".

No es aquest un moment al.legre, però no restarem per sempre tristos ni deprimits. Tu, que has estat un rebel i un lluitador, no és el que ens has ensenyat.

I no estarem sempre tristos, perquè ens emportem moltes coses de tu. Coses bàsiques com educació, respecte i molt d'amor.

Sabem que has estat feliç pare . Perquè si estàs amb les persones que estimes i fas el que t'agrada estàs benauradament condemnat a ser-ho.

I nosaltres també ho hem estat.

La felicitat no es sols un dret, si no també un deure, perquè si aquesta felicitat falta, converteixes a les persones del teu voltant en gent amargada.

Recordo ara les teves paraules de rebuda quan arribava a casa;

- Hola carinyo, com va tot? - Unes paraules senzilles i tendres que son un clam al respecte i a l'estimació.

Ja no hi ets per repetir-les, però queda la mare que de ben segur sí ho farà, però tenim tantes reserves de bones paraules i estem tant plens de tu, que es impossible poder esgotar-les.

Perquè ¿ saps pare ? com diu una frase de pel.licula, (d'aquelles que t'agradaven tant);

" No es que t'hàgim estimat fins el fi de la teva vida, sinó que ho farem fins el fi de la nostra".

Des d'on estiguis, rep l'agraïment, el petó i l'abraçada més grossa que es pot enviar a un pare.